Els nens alimentats al pit poden patir al·lèrgia o intolerància a les proteïnes de la llet de vaca?

aplv1

L’al·lèrgia a la llet de vaca consisteix en una reacció del sistema de defensa que, per error, s’activa en contacte amb les proteïnes de la llet. És l’al·lèrgia alimentària més freqüent en els primers mesos de vida, afecta un 2,5% de la població. No ha de confondre’s amb la intolerància a la lactosa, en la qual el component de la llet implicat no són les proteïnes sinó el seu sucre natural (la lactosa), i que es troba en tot tipus de llet a més de la de vaca.

Sol parlar-se indistintament d’al·lèrgia o intolerància. Habitualment l’al·lèrgia es refereix a un tipus de reacció immunitària típica que apareix pocs minuts després del contacte amb la llet, mentre que intolerància és un terme més ampli que pot tenir diferents orígens i els símptomes dels quals són més variats.

Igual que moltes altres substàncies, les proteïnes de la llet de vaca poden passar a la llet de la mare i arribar al nen. Alguns lactants alimentats al pit desenvolupen al·lèrgia o intolerància a aquestes proteïnes per tractar-se de substàncies antigèniques estranyes perquè pertanyen a un altre animal. En realitat, la llet de vaca és l’aliment que més al·lèrgies i intoleràncies provoca.

Es parla d’Al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca (APLV) quan un individu, després de la ingesta de làctics manifesta una resposta anormal (amb símptomes que es poden englobar dins de les reaccions adverses a aliments) i en aquest procés hi ha un mecanisme immunològic comprovat. És un quadre més greu que la intolerància. Es desencadena amb petites quantitats de proteïnes làctiques i pot produir urticària i reaccions al·lèrgiques importants.

Són factors de risc per patir APLV els següents: antecedents familiars d’al·lèrgia, administració precoç de succedanis de llet amb posterior lactància materna (biberó en maternitats), administració intermitent de llet artificial durant la lactància materna.
En la intolerància els símptomes poden ser èczemes, diarrees, fissures anals, plor, còlics i dolor abdominal.
Tots dos quadres (l’al·lèrgia i la intolerància) poden aparèixer quan al bebè alletat se li dóna alguna presa de fórmula artificial o bé quan la mare pren làctics.

A la nostra cultura s ha sobrevalorat la importància de la llet en la dieta, i moltes mares que habitualment prenen molt pocs làctics, quan estan donant el pit reben insistents missatges que “és important prendre llet i derivats per produir llet”. El calci pot obtenir-se de molts altres aliments (llenties, soia, fruita seca, anxoves, sardines en oli, cloïsses, marisc, calamars, peix i carn) de manera que no és necessari prendre formatge, ni iogurt, ni llet per fabricar molta llet i per mantenir els ossos forts.

Quan se sospita que un nen alimentat al pit té símptomes deguts a una intolerància es pot suprimir per complet les proteïnes làctiques de la dieta materna (de vegades també totes les proteïnes bovines) i la millora sol ser espectacular. En la majoria de nens els símptomes repeteixen a la mínima introducció de làctics en la dieta de la mare, però habitualment cap als 18 mesos-2 anys solen desaparèixer.

aplv3La mare ha de fer dieta estricta d’eliminació de llet, derivats i productes que la continguin, mentre no es comprovi tolerància.
Excloent també llet de cabra i ovella, ja que per la similitud de les seves proteïnes, pot produir igualment reacció al·lèrgica. S’ha de parar esment rigorós a l’etiquetatge dels aliments, tenint en compte que podem trobar llet com a al·lergogen ocult. Les PLV es troben en làctics i derivats, però també estan presents en altres productes manufacturats com a pa, embotits, peixos congelats, llaminadures, conserves, cosmètics i medicaments.

També és destacable la presència de PLV en quantitats traça en aliments que originalment no les conté, com a conseqüència de contaminació industrial, deguda a fabricació conjunta amb altres aliments que si tenen PLV, o en la mateixa cadena de fabricació.

Nombrosos additius emprats en la indústria procedeixen de la llet. Es recomana sempre limitar al màxim el consum de productes industrials. La lectura de l’etiquetatge dels aliments ha de ser una norma per als individus amb al·lèrgia a la llet, i han de posar especial atenció amb la finalitat d’evitar productes amb els següents components, sobretot en pacients amb reaccions al·lèrgiques greus:

Llet, sòlids làctics, caseïna o caseïnats (H4511, H4512), sèrum de llet, lactoglobulina o lacto albúmina i beta lactoglobulina. Els additius I, 325, 326, 327, 472, 480, 481, 482, 575, 585, 966, amb noms que tenen l’arrel lact-, com a làctic, lactat, lactilato, lactona, lactitol, solen ser sintètics.

Quan se sospita al·lèrgia es poden realitzar proves al·lèrgiques. Si es comprova clínicament (símptomes més o menys greus de sagnat intestinal o xoc anafilàctic amb vòmits-pal·lidesa-malestar o urticària-angioedema) amb proves d’al·lèrgia positives o negatives, el pediatre retirarà la llet de vaca i els seus derivats de la dieta de la mare (de vegades fins i tot la carn de boví).

La millor forma de disminuir el risc de malalties al·lèrgiques (inclosa la APLV i altres al·lèrgies alimentàries) consisteix a mantenir la lactància materna exclusiva 6 mesos i evitar la introducció de llet de vaca i derivats làctics abans dels 12 mesos d’edat en nens d’alt risc d’al·lèrgia (antecedents d’al·lèrgia en familiars de primer grau).

Per la majoria dels nens l’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca és un fenomen transitori. La majoria dels nens amb APLV tendeixen a aconseguir una tolerància natural, els casos no intervinguts per IgE es resolen més ràpidament, el més habitual és que la majoria d’aquests nens tolerin la llet abans dels dos anys d’edat. Als 4 anys, més del 80% dels nens amb al·lèrgia típica ja toleren bé els làctics. En el cas de les intoleràncies amb proves al·lèrgiques negatives el pronòstic és encara millor.

aplv2

En els nens en els quals l’al·lèrgia persisteix més enllà dels primers anys, s’estan començant a provar tractaments per induir tolerància a la llet administrant de manera progressiva quantitats creixents de llet. No obstant això, és una tècnica en la qual existeix encara poca experiència i que té riscos, per la qual cosa el seu ús encara no està molt estès.

 

Advertisements

Quant a CAP Turo de la Peira

Centre assistència primària Nou Barris Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria, Promoció de la Salut i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Ens interessa la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s