Com juguen els nostres fills? Què és el més important, què hem de prioritzar? Quines joguines són millors?

jugar1jpgJugar és  fonamental per al desenvolupament dels infants, jugar amb grup, amb els pares i els amics, és una qüestió imprescindible. Jugar és una de les activitats bàsiques en la infància –no exclusiva d’aquesta etapa–. El joc implica: no obligatorietat (jugar o no jugar); divertir-se, passar-ho bé, riure; potenciar, viure valors (ètics, morals, culturals), desenvolupar habilitats, competències, intel·ligències; permet reproduir, imitar, fer com els altres (com si…), canviar, fer diferent, imaginar, fabular, inventar, crear.

Per això, és fonamental que els nens tinguin temps i espai per jugar. El joc implica moviment, observació, riure. El joc contribueix al desenvolupament de l’observació, la concentració, l’atenció, la memòria, la imaginació. El joc ajuda a prendre decisions i a mesurar el risc. El joc contribueix a desenvolupar la persona i a formar-la per a la vida adulta. Ajuda l’infant a prendre consciència de les seves limitacions (físiques i psicològiques).

S’ha de fomentar un joc que potencïi un tracte d’igualtat, una escolta i un diàleg d’igual a igual, no de subordinació;ni guanyar ni perdre, aconseguir-ho en equip. Jugar és la forma natural d’aprendre i construir la realitat, de socialitzar, de complir les normes establertes o pactades, d’integrar-se en el grup i en la societat, però també ens permet transformar la realitat i construir-ne una altra, amb fantasia i imaginació, que ens sigui més favorable, divertida o convenient. Per exemple, un nen que a la seva casa rep violència, jugant a l’escola, ludoteca, etc. aprèn que les discrepàncies no es resolen colpejant als altres i que hi ha altres maneres d’arreglar les diferències. Això cal valorar-ho si en realitat volem canviar, evolucionar i millorar.

Per tant, si és tant important jugar la pregunta és: com juguen els nostres fills? Què és el més important, què hem de prioritzar? Quines joguines són millors?

SONY DSC

Les joguines no són tan importants  (tot, en mans dels nens, pot ser una joguina: fulles, sorra, fustes, cartons…) com l’espai per jugar i el temps destinat. És fonamental preservar el temps per al joc. Jugar sols, però sobretot jugar amb els pares i amb els seus amics. Cultivar aquest espai de llibertat dels nens. I fer-ho amb qualitat, més que amb quantitat, sobretot quan nosaltres juguem amb ells. És fonamental aprofitar el flux de comunicació que s’estableix entre pares i fills en el joc.

Una joguina és un objecte dissenyat i construït per jugar. Les joguines són una de les primeres maneres de relació de l’ésser humà amb els objectes, jocs i joguines, objectes materials carregats de valors, connotacions culturals i ideològiques i rols que orienten el joc. Les joguines permeten expressar desitjos, il·lusions i fantasies, una “bona joguina” és aquella que convida a la comunicació i estimula l’enginy, la fantasia i la creativitat. No obstant això hi ha molts jocs i/o joguines que evoquen violència, destrucció o conductes “masclistes”, llavors no tots afavoreixen aquest dret al joc que defensem amb base en l’article 31 de la CDN.

Triar les joguines, és important. És fonamental la varietat. I evitar algun tipus de joguines que poden ser perjudicials: els jocs violents, els jocs sexistes o que estimulen antivalors com el racisme o el bel·licisme. jugar3Els jocs d’ordinador també poden ser molt positius, però s’ha d’evitar que siguin els únics, i, a més, estimular que s’hi jugui en companyia. Internet és un  camí que és bo si el sabem administrar.

Es important dosificar les joguines al llarg de l’any: la tradició dels Reis o el Pare Noel no es pot deixar de banda, però no és bo concentrar totes les joguines en una sola data. La gran acumulació de jocs i joguines limita el joc en comptes d’afavorir-lo, ja que podríem dir que les ganes de jugar resulten inversament proporcionals a l’excés de joguines. En aquest cas, és aconsellable guardar algunes joguines fora de l’abast del nen i fer que vagin apareixent de manera progressiva, alhora que en “desapareixen” d’altres.

 Font: Maria de Borja i Soler. Investigadora i Catedràtica de la Universitat de Barcelona.

I per reflexionar us deixem aquest vídeo que ha fet IKEA amb 10 famílies.

 

Advertisements

Quant a CAP Turo de la Peira

Centre assistència primària Nou Barris Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria, Promoció de la Salut i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Ens interessa la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s