Que és la malaltia d’Osgood-Schlatter

Molts adolescents que practiquen esport tenen dolor als genolls, i si al consultar al metge els han diagnosticat la malatia d’Osgood-Schlatter s’hauran espantat una mica!

osgood22

 

La malatia d’Osgood-Schlatter és una inflor dolorosa de la protuberància en la part frontal i superior de la tíbia anterior, que afecta nens i adolescents en creixement mentre practiquen esport.


Aquesta malaltia es produeix quan els ossos dels nens estan creixent. Les àrees on creixen els ossos, anomenades cartílags de creixement, són relativament dèbils i poden lesionar-se amb una certa facilitat. El tendó rotular, que es troba just per sota de la ròtula, s’insereix en el cartílag de creixement de la tíbia, i el tensa molt fort per estirar el genoll.

L’estirament fort i repetit pot provocar la inflamació d’aquest cartílag de creixement i és quan apareix el dolor.

Això passa sobretot en nens actius o que realitzen esports intensos que obliguen a fer salts, agenollar-se o ajupir-se. Es creu que és una malaltia causada per sobrecàrrega repetitiva abans de finalitzar el creixement.

És comú en adolescents que juguen futbol, bàsquet, voleibol i gimnàstica. Sovint afecta més als nois que a les noies.

Els símptomes, en principi és una inflor dolorosa sota el genoll, en una o ambdues cames.

El dolor empitjora en saltar, córrer i pujar escales. El genoll és sensible a la pressió i pot haver-hi inflor de lleu a intensa.
El diagnòstic es realitza amb un examen físic. Les radiografies s’usen molt poc, tret que el metge vulgui descartar altres causes de dolor.
Aquesta malaltia, gairebé sempre desapareixerà de manera espontània, una vegada el nen ha deixat de créixer.

Els tractaments inclouen:

  • Descans i disminució de l’activitat quan el nen tingui símptomes. Als adolescents se’ls ha de permetre participar en esports si l’activitat no causa massa molèstia. Els símptomes milloren si l’activitat es manté al mínim. Algunes vegades, és necessari prendre’s un descans de l’esport per dos o més mesos.
  • Aplicació de gel sobre l’àrea adolorida de dos a quatre cops al dia i després de les activitats.
  • Ibuprofè o paracetamol. La medicació antiinflamatòria pot ajudar a controlar el dolor.
  • L’estirament regular, tant abans com després de l’exercici, poden ajudar a prevenir la lesió. Aquests exercicis han de fer treballar la musculatura anterior i posterior de la cuixa, és a dir, el quàdriceps i els isquiotibials. Després de l’activitat física es posa gel durant 20 minuts sobre la zona adolorida.

Pot deixar seqüeles?
Afortunadament, aquesta malaltia és autolimitada i sol solucionar-se per si mateixa en un període de 12 a 18 mesos.

 

 

 

Advertisements

Quant a CAP Turo de la Peira

Centre assistència primària Nou Barris Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Medicina de família, Pediatria, Promoció de la Salut i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Ens interessa la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s