Temps amb família, vigilem signes de trastorns conducta alimentària

Ara s’acosten les festes de Nadal i qui més qui menys aprofita per quedar amb la família d’aquí i d’allà, reunir els fills que estudien o viuen fora…en definitiva es compleix la dita: “Per Nadal cada ovella al seu corral”.

En aquestes dates en que es comparteixen tantes estones al voltant de la taula o del menjar, podem estar alerta de comportaments alimentaris que ens cridin l’atenció, sobretot en adolescents, joves i cada vegada més adults.

Comportaments sospitosos

Les persones que poden patir un trastorn de la conducta alimentària o tenen risc de patir-lo poden  mantenir en secret els seus comportaments vers la dieta i el pes.  Malgrat això, hi ha algunes conductes que fan sospitar una anorèxia o bulímia nervioses.

Algunes persones intenten dissimular aquestes conductes els dies que es reuneixen amb la família i posteriorment fan conductes compensatories pels excessos.

Associats al pes

  • Por i rebuig exagerats a tenir un pes normal o a la possibilitat de tenir sobreprès.
  • Pràctica del vòmit  o del dejuni exagerat i ús de laxants o de diürètics.

Associats als hàbits alimentaris

  • Seguiment injustificat de dietes restrictives.
  • Estat de preocupació constant, que pot arribar a l’obsessió per tot allò que estigui relacionat amb l’alimentació.
  • Interès exagerat i anormal per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
  • Preferència per menjar sense companyia.
  • Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
  • Sentiment de culpabilitat pel fet d’haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, menjar amb un ritme excessivament ràpid, etc.).
  • Marxar de taula i tancar-se al lavabo després de cada àpat.

Associats a la percepció corporal

  • Percepció errònia de tenir un cos gras o bé no percebre’l tan prim com és en realitat.
  • Intents d’amagar el cos amb roba fosca o ampla.
  • Excessiva satisfacció, i fins i tot exhibició, del cos molt prim.

Associats a l’exercici físic

  • Fer exercici físic en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.
  • Utilització de l’exercici físic per aprimar-se o controlar el pes.

Associats als canvis d’actitud

  • Insatisfacció personal constant.
  • Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
  • Disminució de les relacions socials, amb tendència a l’aïllament.
  • Augment aparent de les hores d’estudi.
  • Dificultats de concentració.

Què pot fer la família

És probable que la persona que pateix un trastorn alimentari el mantingui ocult o ho negui. Sobretot en adolescents s’observa la negació de la malaltia: no han arribat a patir les conseqüències negatives que pot provocar la malaltia i, per tant, no prenen consciència de la gravetat de la situació. És habitual, doncs, que no vulguin rebre ajuda, ja que la perceben com una cosa que va en contra del seus desitjos.  És la família qui acudeix al professional davant la sospita.

És important mantenir la calma i actuar amb fermesa, evitar la confrontació directa, sense evitar el problema i permetre que es mantingui.
És convenient demanar ajuda i consultar els professionals especialitzats per aconseguir un assessorament complet sense interferències d’oposició de la persona que pateix el problema.

Podem parlar-li d’allò que hem constatat, del que li està passant. Podem intentar descobrir si entén que la situació que està vivint és un problema. Cal incidir en la vessant del sentiment («ho estàs passant malament?», «què és això?», «què et sembla?», «què et preocupa des de fa uns dies?») i no tant en la vessant racional.

Un altra cosa que podem fer és incidir en la necessitat de demanar ajuda professional per tal de poder-lo ajudar a fer-lo sentir molt millor amb si mateix i que això millorarà la seva relació amb els altres.

Contactar amb el metge de família, pediatre o psiquiatre.

Aquest tipus de problemes han de ser atesos per un especialista. Però, si no estem segurs del que passa, o el pacient es nega a anar a l’especialista, el metge de capçalera o el pediatre ens poden orientar i ajudar.

Font: Canal Salut. Trastorns conducta alimentària.
Advertisements

Quant a CAP Turo de la Peira

Centre assistència primària Nou Barris Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Infermeria, Medicina de família, Notícies, Pediatria, Promoció de la Salut i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Ens interessa la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s